El dibuix del jardí de lhospital on dos soldats ferits sestan curant porta una dedicatòria: «A lamic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant lun com laltre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història damor i a lamistat, que ha crescut forta en moments difícils i salça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, sadona que ha posat les arrels a la terra de laltre.
