Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de lescriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més dun gran contrapunt a la seva autobiografia, El món dahir. Les pàgines daquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de lescriptor a Viena, París, Zuric o Bernaon va cultivar lamistat daltres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen líntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i lascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament dEuropa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món dahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el davui i potser fins i tot el de demà.
