JOAN TIMONER I PETRUS (1910-1997) és un dels intellectuals i poetes menorquins més importants del segle XX. La seva obra, en prosa i en vers, es caracteritza per la vindicació de la menorquinitat, de la llengua catalana i del paisatge de lilla. Durant el debat estatutari de la Segona República defensà un menorquinisme pancatalanista, de vinculació estatutària de Menorca amb Catalunya dins la hipotètica federació espanyola. El present treball és una aproximació a la persona i lobra de Joan Timoner i Petrus. Inclou una biografia exhaustiva, contrastada amb les persones que més el van conèixer les seves dues filles, Catalina i Ana, i una compilació completa de la seva obra com articulista, músic i poeta. Es recullen cinc-centes setanta-sis referències darticles i poemes editats en publicacions diverses (a més de Lilla dargent (1977) i Els poetes insulars de postguerra (1951)), es fa una selecció antològica dels seus treballs (amb catorze articles i vint-i-quatre poemes) i sinclouen els setze poemes, pràcticament desconeguts, que no formen part de lúnica publicació poètica pròpia, LIlla dargent.