Al segle IV, un gran cristià, un gran bisbe i un gran teòleg. I la història comença així: 'El dia 1 de gener de l?any 379 sant Basili moria a Cesarea de Capadòcia d?on era bisbe. En el primer aniversari de la seva mort Eladi, el bisbe que el va succeir a Cesarea, en va fer un panegíric. L?any següent, el 381, l?any en què tingué lloc el concili de Constantinoble, el mateix dia d?inici d?any va pronunciar l?Elogi de Basili el seu germà, sant Gregori de Nissa. I el 382 el torn correspongué al seu amic íntim des que van coincidir en temps d?estudis a Atenes, Gregori de Nazianz; és el Discurs número 43. Aquests dos textos preciosos han arribat fins a nosaltres. El primer el tenim molt probablement en la mateixa forma en què fou pronunciat, un discurs relativament breu que vol situar Basili com un exemple de santedat per a tots els fidels de Cesarea i de la Capadòcia. El segon, el del Nazianzè, molt més llarg, no devia pas ser pronunciat en tota la seva extensió. S?entreté en moltes dades biogràfiques que per a nosaltres són molt interessants. Va més enllà encara i vol presentar Basili com a model de bisbe per a tots els bisbes.'
