SETANTA

Abans d'aquest Ilibre, podrfem dir que al seu otigen, hi ha Ia demanda, terra pressi6, que l'entorn amigos, i aqui incloc l'editor, feia arribar a rancor per tal que es decidis a escriure i publicar un volum mcmorialistic. (...) Em conga que va escoltar i plantcjar-sc seriosament is demanda, abans de decidir desistir-ne. D'aquell plantejamenr, i d'aquell desisriment, ncix el 'fibre que ara tenim a les mans, un Ilibre dc pocsia, si, que es titula Setanra, escric al moment pie l'autor entrava a Ia setantena, i quc no deixa de ser Ia seva resposta a la petici6 aquella de l'entorn: un fibre on, destil.lada en l'alambi de la reflexi6 i l'expressi6 poitiques, presenta I'essen-cia, el bess6, del repas dc la membria de la seva experiencia viral. (Del prOleg de Miguel Carden) EI plantejament del Ilibre es molt Iluny de scr elegiac. AE6 que ha fet maim a Miquel Sbcrt el cam( del vcrs, i del vets flare —quc a cl menys lliure de tots els ver-sos, coca va remarcar Eliot—, i de Ia prosa poetica, no es el propesit dc plorar res que s'hagi perdue ni d'embcllir la prepia mcm6ria amb uns farbalans versificacs, sin6 la necess